Desembre 2015

 

Previsió Contingut Cistelles Desembre 2015

 

2/12/15
9/12/15
16/12/15 23/12/15 30/12/15
1 manat porro (setmanals)/carbassa (quinzenals) 1 Kg Ceba seca (Trébole-Zaragoza) Remolatxa/pastanaga conserva tomàquet/patata  

1 Manat Espinacs-Hort Viu (Xarxeta) (setmanals)/1 Manat Bledes (Maria Riera -Palafolls)(quinzenals)

 

1 Manat Bledes espinac (Hort Viu-Manlleu-Xarxeta) Escarola  
Bròquil o Col.liflor Col/Bròquil Bròquil (setmanals) /Col(quinzenals) Col  
1 Manat Pastanaga (setmanals)/remolatxa (quinzenals) conserva tomàquet  patata (setmanal) /porro (quinzenals) pastanaga  
1 Kg Patata (Cal Puxica-Gòsol) (setmanals)/1 Kg ceba seca (Trebole-Zaragoza) (quinzenals) Escarola (setmanals)/Pastanaga (quinzenals)
Enciam (Xarxeta) porro  
1 bossa còctel (rúcula+mostassa+...) (Maria Riera-Palafolls)
carbassa (setmanals)  /carxofa??

carxofa??(setmanals)/pack caldo (api-rave+nap+xirivia)(quinzenals)

 

 pack caldo (api-rave+nap+xirivia) carbassa

  Els productes en negretes són d'altres productors ecològics

 
   

Les cistelles de desembre

 

La previsió de les cistelles per aquest mes és provisional a l'espera de saber quantes setmanes servirem cistelles. És del nostre interès fer-les totes les setmanes tenint en compte que aquest any, estarem en actiu tot el mes i que els festius no coincideixen amb els dies de repartiment, però finalment, decidirem en funció del vostre interès.

Com hem estat fent els darrers mesos, seguim preparant dos tipus de cistelles en funció de si són quinzenals o setmanals perquè malgrat complica la gestió de les comandes i la preparació, així, aconseguim variar al màxim els productes de la cistella.

Continuem alternant el nostre porro amb la ceba seca d'Aragó, les  pastanagues amb alguna setmana de remolatxa, les bledes i els espinacs, que de moment comprem a Hort Viu fins que arribin les nostres que estan creixent a  l'hivernacle.

La carbassa la trobareu dos cops al mes a les cistelles setmanals i un cop a les quinzenals. Fins ara hem anat posant la varietat potimarron perquè sembla més delicada de conservació i a partir d'ara començarem amb la cacahuet.

carbassa potimarron i cachauet
 

També anirem combinant la nostra escarola amb algun enciam o bossa de còctel d'altres productors i continuareu trobant cada setmana una crucífera. A les últimes cistelles, hem repetit el brocoli perquè amb la caloreta de novembre totes les plantades han arribat al mateix temps en comptes de venir escalonadament. Quan estan a punt, no t'esperen a que et vagi bé collir-les, sinó que segueixen el seu curs i si no els talles, treuen la flor i ja no es poden aprofitar. Com a les properes setmanes els anirem liquidant, començarem a  alternar-los amb les cols.

   

Brocoli, col.liflors i bròquils verds a punt per collir
 

Al igual que al novembre, trobareu alguna setmana la nostra conserva de tomàquet i un cop al mes el pack caldo amb xirivia, nap i api-rave. Malgrat aquests productes es poden preparar d'altres formes, preferim posar-los junts  en petites quantitats perquè els pugueu fer servir per fer el caldo, una forma de cuinar aquests productes  amb la que estem més acostumats.

Per últim i com a novetat, intentarem posar carxofa en alguna cistella del mes. Ara just comença la temporada i de moment es fa difícil trobar-la. Aquest any hem encarregat carxofa als companys del Baix Llobregat però no tindran en quantitat suficient per poder-nos servir fins al mes de febrer quan la producció comenci a augmentar.

 

L'arribada del fred

 

Com era d'esperar el fred havia d'arribar tard o d'hora i a nosaltres i a algunes plantes de l'hort, ens ha agafat desprevinguts. Fins fa poc, anàvem amb màniga curta i de cop han baixat les temperatures uns quants graus. Les que més ho han notat han sigut les escaroles tapades amb el barret per blanquejar. No sabem perquè, però la part que tocava el barret s'ha fet malbé. El ruibarbo ha quedat també ben pansit al igual que algunes medicinals com la melissa, però aquestes tornaran a rebrotar quan arribi la primavera.

Escaroles atacades per les primeres gelades
 

La resta, tot tranquil, tant l'hort com nosaltres anem fent sense pressa. L'adob en verd, ha germinat molt bé i forma una catifa verda que protegirà de l'erosió al sòl, i el farà més ric, a la primavera, quan el tallem i incorporem al terra.

L'adob en verd protegint el sòl
 

Les cebes tendres per la primavera han fet un estiron, però ara amb l'arribada del fred, pararan de créixer fins la primavera. Els alls ja treuen uns quants dits de terra, sobretot la varietat precoç que hem plantat aquest any, així que els tindrem a punt una mica abans del que acostumem. Les faves ja treuen el cap del terra, els propers mesos aniran creixent poc a poc fins que a la primavera floreixin i puguem collir les faves.

                                             

Alls, cebes tendres i faves per la primavera
 

La primera plantada d'espinacs i bledes de l'hivernacle estaran a punt d'aquí a poques setmanes i ja hem preparat la resta d'espai disponible per plantar més espinacs i bledes, algo de ceba tendra per avançar una mica la collita abans de que arribin les d'exterior, també rúcula i potser sembrem algunes línies de pastanagues per poder tenir d'abril a juny, època en la que no és possible tenir-les fora. El que no plantarem a l'hivernacle aquest any és enciam,  hem vist que surt més a compte dedicar l'espai a altres cultius i comprar l'enciam a altres productors ja que tenim molts problemes amb fongs i no aconseguim collir gaire del que plantem.

Preparant l'hivernacle per les plantades d'hivern
 

Amb el bon temps del mes de novembre, tenim l'hort ple de col.liflors, brocolis i bròquils a punt per collir. Algunes ja les hem perdut, no hem arribat a temps de collir-les i la resta, les anirem collint les properes dues setmanes. Després, malauradament, la resta de l'hivern les haurem de comprar a altres productors. En canvi, encare tenim la major de les plantades de cols per collir, així que aquest anys no faltaran.


Durant la tardor, hem anat buidant poc a poc l'hort per preparar les comandes per les cistelles i per altres productors, malgrat això, encare tenim disponible una gran plantada de porros, xirivies, pastanagues, remolatxes, col i raves, cols, naps, api-raves i escaroles.

 

Recerca d'una nova finca per Verdulea

 

A excepció dels dies de collita i preparació de comandes, quan anem a tope, la resta de setmana la dediquem a anar arreglant cosetes aquí i allà i a fer feines de despatx i des de fa algunes setmanes a buscar nova finca.

Sí, sí, Verdulea és un projecte nòmada, i no per gust. Com ja està sent habitual, després de l'estiu rebem algun pal. Aquest any a falta de pedregades,  vam rebre la notícia de que no ens renoven el contracte de la vivenda, així que d'aquí a un any, fem les maletes. Pel que respecta a les terres, encare tenim 4 anys de contracte, de moment, continuarem produint a Can Prat, però ja ens estem movent amb vistes de trobar un altre lloc per començar de nou, ja que aquí no hi ha continuïtat possible.

A diferència dels veïns de Gualba o de les persones que ens han anat visitant durant aquests anys i dels que hem rebut molts elogis, els propietaris de Can Prat no veuen res posititu de que hi hagi gent jove treballant la terra de manera respectuosa i mantenint la finca viva. Com és habitual pel mòn rural els propietaris prefereixen llogar totes les seves terres a una única persona que sol ser la mateixa als pobles del voltant i que es dedica a fer el mateix a totes les finques, venir uns quants dies a l'any amb el seu tractor per sembrar i collir cereals a canvi d'un petit lloguer mentre que els propietaris poden continuar cobrant la subvenció corresponent.

També s'ha de de dir que el Montseny no és una zona tradicionalment dedicada a l'horta. Majoritariament les finques es dedicaven a la ramaderia. Amb la industrialització de la ramaderia, la falta de competitivitat, va fer plegar a  casi totes les granges de la zona. Actualment hi han molts joves com nosaltres que volen tornar al camp i opten per la producció d'horta perquè entre altres coses és la que menys inversió implica, però en general són vistos amb recel pels propietaris de les finques.

Després de 8 anys d'intentar guanyar-nos la vida amb aquest ofici i de passar per 2 finques, amb totes les inversions i  feina de posada en marxa que implica, a més de passar el temps d'adaptació per conèixer les condicions i adaptar-se a elles, les forces comencen a flaquejar i necessitem més que mai trobar un lloc on poder amortitzar la feina i inversions fetes i anar prosperant. A vegades pensem que la única sol.lució per aconseguir aquesta fita és poder comptar amb unes terres de propietat, però aquesta opció  de moment s'escapa de les nostres posibilitats, així que haurem de seguir intentant trobar un lloc on sentir-nos com a casa, es valori la feina que fem i ens deixin prosperar.